Com cada curs un equip de vacunació escolar, de l’Equip d’Atenció Primària de Bon Pastor, es desplaça a l’escola per vacunar els infants de sisè segons el calendari de vacunacions sistemàtiques.
Font: gencat.cat
El calendari de vacunacions sistemàtiques és una eina que recull les vacunacions recomanades a Catalunya a tota la població, des de la infància fins als adults i la gent gran. El calendari recull les vacunes més adients al moment més adequat per la situació epidemiològica de Catalunya.
El calendari vigent, aprovat l’any 2022, protegeix contra 16 microorganismes mitjançant 14 vacunes.
Entre els canvis fets al calendari, s’ha incorporat a partir d’aquest curs 2022-2023, la vacuna contra VPH9 (virus del papil·loma humà) que estarà finançada per nens que cursin 6è de primària (11-12 anys). Fins ara aquesta vacuna estava finançada només per nenes i per determinats grups de risc.
Per això hem contactat amb Mónica Fernández González, Infermera referent PSIE del CAP Bon Pastor per preguntar-li sobre la Vacuna anti-virus del papil·loma humà (vacuna VPH), i ens ha escrit el següent:
Día Mundial de la Fibrosi Quística – 8 de setembre 2022
Aquest dijous, 8 de setembre és el Dia mundial de la Fibrosi Quística. Aprofitem aquest fet per donar a conèixer una mica més aquesta malaltia minoritària i parlar una mica dels hàbits, tractaments i rutines que diàriament duen a terme les persones amb aquesta condició genètica.
Què és la FQ?
La Fibrosis Quística (FQ) és una malaltia genètica, hereditària, que afecta a 1 de cada 5600 naixements. Es tracta d’una enfermetat de gen recessiu. Cal heretar un gen defectuós de cada progenitor per patir-la. Si és rep un gen defectuós i un gen normal la persona serà portadora sense patir la malaltia però poden transmetre-la a la següent generació. Es calcula que a Espanya 1 de cada 25 és portadora i hi ha unes 2500 persones que la pateixen.
Aquest gen defectuós és el productor de la proteína CFTR que està localitzat al cromosoma 7 i provoca l’acumulació de moc molt espès a pulmons, pàncrees i altres òrgans. Aquesta mucositat espesa dels pulmons obstrueix les vies respiratòries i les converteix en un niu perfecte per virus, bacteris i altres microorganismes que donen lloc a infeccions limitant progressivament la capacitat pulmonar. Al pàncrees, el moc impedeix l’alliberació de les enzimes digestives que permeten al cos descompondre els aliments i absorbir els nutrients vitals. És doncs, una malaltia degenerativa per la qual encara no existeix cura i depenent de les mutacions que es tingui pot variar l’afectació i els tractaments.
Quins símptomes té?
Els síntomes característics de la Fibrosis Quística són el sabor salat de la pell (li diuen la malaltia dels petons salats per l’alt nivell de clor que té la seva suor), problemes respiratoris, manca de pes i problemes digestius entre altres. Pot afectar als pulmons i al sistema digestiu però també al sistema reproductor, al fetge, als nas, a les mans, etc. sent els respiratoris els predominants amb l’avançament de la malaltia (dificultat per respirar, tos persistent amb flemes i infeccions pulmonars recurrents com bronquitis i neumonia), greix a les deposicion per insuficiència pancreàtica, deshidratació i desnutrició. El diagnòstic a Espanya arriba, si no hi ha sintomatologia durant l’embaràs o els primers dies, amb el crivat neonatal (la prova del taló) i és fonamental detectar-ho tant d’hora per poder iniciar tots els tractaments necessaris. Hi ha gairebé 2000 mutacions possibles associades a la FQ i cercar-les no és gens fàcil. Així que per confirmar el diàgnòstic primer es fa una prova que es diu el “Test de la suor” que medeix les concentracions de Clor a la suor. Si la prova dóna positiu es cerquen les mutacions mitjançant estudi genètic de la pacient i la seva família.
Com és el tractament?
El tractament no cura la malaltia sinó que es basa en la prevenció i actua sobre els símptomes. Consisteix en 4 pilars imprescindibles:
Nutrició: una bona nutrició amb una dieta hipercalòrica i adaptada a les necessitats de cada pacient.
Antibioterapia: es fa servir per combatre les infeccions bronquials cròniques i les exacerbacions infeccioses a nivell pulmonar.
Fisioteràpia respiratòria: neteja bronquial diària amb la finalitat d’evitar l’acumulació de mucositat als bronquis i prevenir les infeccions.
Exercici físic: per ajudar a mantenir la funció pulmonar, el to muscular i ossi i afavorir l’equilibri emocional.
Tot plegat, reforçat amb medicacions orals i un seguiment periòdic a les unitats específiques de Fibrosis Quística (a Catalunya tenim 3 unitats: Vall d’Hebron, Parc Taulí i Sant Joan de Déu).
Un futur esperançador!
La prevenció, la investigació i els crivats nenonatals, així com disposar d’unitats específiques als hospitals han estat i són claus pel present i futur de les persones amb FQ. En els últims anys s’ha avançat moltíssim i les investigacions comencen a donar els seus fruits gràcies a l’aparició de nous tractaments: Orkambi, Symkevi, Kalydeco i Kaftrio que cada vegada serveixen per més mutacions i franges d’edat. Alguns d’aquests tractaments estan aconseguint que la malaltia deixi de ser terminal i es converteixi en crònica ja que no curen però frenen el deteriorament que produeix la malaltia. Tot i això, encara hi ha un 10-20% de persones amb FQ que no poden gaudir d’aquests tractaments per la tipologia de mutacions que tenen o per la franja d’edat i segueixen esperant nous tractaments moduladors o l’anomenada teràpia gènica que ens acostarà a la cura de la malaltia.
La pandèmia que hem viscut i encara dura ens ha permès posar-nos una mica més a la pell d’aquestes persones en el que fa referència a hàbits d’higiene i les emocions vinculades a la por al contagi d’una infecció respiratòria amb la que conviuen pacients i entorn proper d’aquests ja que suposaria continuar perdent capacitat pulmonar. Mantenir aquests hàbits d’higiene (neteja de mans, estossegar al colze o a un mocador d’un sol ús,…), fer ús normalitzat de la mascareta i mantenir les distància (2 metres) quan tenim infeccions respiratòries i especialment en els centres sociosanitaris i evitar fumar en espais públics són mesures que poden fer la vida de les persones amb i sense Fibrosis Quística més fàcils, així com fer aportacions econòmiques per continuar amb la investigació que és útil per la FQ però també per moltes altres malalties minoritàries o no.
Amb la publicació d’aquesta guia volem facilitar informació bàsica i essencial per fomentar l’ús saludable de les pantalles a l’àmbit familiar i proporcionar pautes i estratègies per prevenir-ne els riscos associats a l’ús inadequat o problemàtic de les pantalles en els fills i filles.
Quina informació puc trobar a la guia?
Informació sobre la importància de la implicació familiar en l’educació digital dels infants, riscos de l’ús excessiu o problemàtic de les pantalles (tauletes, videojocs, xarxes socials, plataformes com Netflix, HBO…), senyals d’alerta i un recull de recomanacions específiques per promoure l’ús saludable i responsable de les pantalles per cada franja d’edat.
A qui va adreçada?
Famílies que estiguin interessades en ampliar els coneixements per educar els fills/es en l’ús saludable de les pantalles.
Professionals que estiguin en contacte directe amb famílies amb menors al seu càrrec.
L’Assemblea General de les Nacions Unides (un dels 5 òrgans principals de la Organització de les Nacions Unides) va designar l’any 2021 com l’Any Internacional de les Fruites i de les Verdures.
Fruites i Verdures, essencials per a la teva dieta.
Amb aquest missatge principal la FAO vol posar de relleu que la majoria de les persones (infants i adults) no mengem suficient fruita i verdura i que estem lluny de consumir els 400g diaris que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
A més d’animar-nos a menjar més fruites i verdures, la FAO té d’altres objectius per aquest any:
Conscienciar sobre la contribució de les fruites i de les verdures a la millora de la nutrició, la diversitat alimentària i la salut
Assenyalar com el seu consum i cultiu afecta la societat, l’economia i el medi ambient
I mostrar com contribueixen fruites i verdures al desenvolupament sostenible del mon.
El dia 2 de maig va ser el DIA INTERNACIONAL CONTRA EL BULLYNG i coincidint amb aquesta data important, el día 6 hem impartit el taller de RELACIONS SALUDABLES als alumnes de quart.
Què és l’assetjament o bullying?
L’assetjament escolar es pot definir com a conductes violentes, físiques o psicològiques, fetes intencionadament a una persona, que es produeixen de manera repetida i prolongada en el temps, i que afecten a tota la comunitat, contra les quals la persona assetjada no pot aturar tota sola.
L’assetjament pot costar d’identificar per a les persones que envolten a qui el pateix o a qui l’exerceix, fins i tot pel professorat i les famílies.
Taller de relacions saludables a quart de primària
En l’assetjament, a més de l’agressor i la persona que el pateix, també intervenen els observadors. I aquest va ser un punt central en què vam voler incidir en l’activitat que la Comissió de Salut va dur a terme amb els alumnes de quart de l’escola.
A través de la visualització del vídeo Bullydance , i la proposta didàctica elaborada per Collel i Escudé, vam poder reflexionar amb l’alumnat quines eines té cada actor per prevenir i actuar davant situacions d’assetjament. I els observadors en són part important.
Davant l’assetjament no podem mantenir una actitud neutral. Tothom hi té un rol. L’actitud dels observadors pot contribuir a aturar una situació d’assetjament: no donant suport a l’agressor, mostrant estratègies i donant suport a qui pateix l’assetjament.
Què podem fer les famílies?
Des de casa és important fer una prevenció de l’assetjament treballant amb els fills l’educació socioemocional i la gestió positiva dels conflictes perquè, sovint, l’assetjament té a veure amb una manca d’aquestes habilitats en les persones implicades.
És important transmetre i ser models en evitar respostes agressives, i això no significa ser un covard sinó tenir una actitud intel·ligent i responsable.
Encoratjar perquè denunciïn qualsevol situació al tutor o a algun altre professional del centre que sigui de la seva confiança, donant èmfasi en el fet que això no significa ser un delator (“xivato”) sinó vetllar perquè tothom sigui respectat, ja que tothom mereix un bon tracte. Estareu afavorint la seva capacitat de fer front als problemes.
Entre tots podem evitar situacions d’assetjament. Tots som responsables.
Actua i posa fil a l’agulla.
Els següents enllaços us poden ajudar :
noalacoso.org: Hi inclou un xat segur pels infants TALKIDS que conecta directament amb NACE (asociación No Al Acoso Escolar) per una intervenció ràpida en cas de bullying. També inclou lectures recomenades.
La commemoració anual del Dia Internacional de las Persones amb Discapacitat (IDPD, sigles en anglès) fou proclamada el 1992, mitjançant la resolució 47/3 de la Assemblea General de les Nacions Unides. Celebrat el 3 de desembre en tot el món, IDPD mobilitza el recolzament per qüestions crítiques relacionades amb la inclusió, promou la reflexió sobre qüestions de discapacitat y posa l’atenció en els beneficis d’una societat inclusiva i accessible per a tothom.
En 2020, el lema de la campanya és “Un dia per a tothom”, la discapacitat forma part de la condició humana, ja que qualsevol persona, en algun moment de les nostres vides, podem experimentar una discapacitat temporal o permanent; i la societat ha d’estar preparada.
D’entre aquestes qüestions cabdals per afavorir la inclusió, trobem l’educació i la salut. Per això, des de la Comissió de Salut, volem ampliar la nostra mirada i incloure temes relacionats amb la diversitat funcional.
Discapacitat i/o diversitat funcional?
Darrerament, s’ha impulsat un canvi de paradigma pel que fa al concepte i el llenguatge en vers la discapacitat. El terme diversitat funcional va néixer el 2005, però no va ser fins el 2015 que va aparèixer en els debats públics. El seu ús va estar envoltat de força polèmica als inicis, ja que el terme pot semblar massa ampli i poc concret amb les necessitats d’alguns col·lectius. En l’actualitat, discapacitat i diversitat funcional conviuen.
Tal i com ens explica l’Óscar Martínez-Rivera en un dels seus articles: “la diversitat funcional aporta com a base el fet que és l’entorn el generador de les limitacions de les persones. Situa la mirada en aquelles circumstàncies que fan que determinades persones no puguin gaudir dels mateixos privilegis que la resta només per no tenir característiques de normalitat estadística.”
[…]“El paradigma de la diversitat funcional, com diem, comporta un canvi fonamental en el discurs quant al fet que l’entorn és el principal responsable de generar espais de participació i oportunitats en la societat i no hagi de ser l’individu el qui s’hagi d’adaptar a allò construït en gran mesura per i per a la normalitat estadística.
Altrament dit, l’entorn no ha de generar situacions en què, per la causa que sigui, les persones no puguin ser independents. I el fenomen l’hem de pensar de manera conceptual en global perquè sembla obvi que tots els éssers humans depenem sempre d’algú altre. Aquest discurs, emprat en moltes ocasions per Antonio Centeno, posa de manifest que entenent la qüestió de la diversitat uns necessitarem unes coses dels uns i els altres en necessitarem unes altres i d’altres persones. Perquè no tots som capaços de fabricar-nos unes sabates o una camisa i necessitem que hi hagi una altra persona que les fabriqui.”
Des de la Comissió de Salut creiem que el més important és l’educació d’una societat respectuosa, inclusiva i solidària que entengui que la discapacitat no defineix a la persona. I, per prendre consciència i promoure una comunicació respectuosa: que inclogui i no exclogui, que generi empatia i ens ajudi en la convivència, compartim aquests recursos extrets de la Guia de comunicació Inclusiva de l’Ajuntament de Barcelona:
Us compartim el curtmetratge “El regal”, de Jacob Frey, un punt de partida per poder iniciar una conversa amb els nostres infants sobre la diversitat funcional.
Martínez-Rivera, Óscar. «Entre la discapacitat i la diversitat funcional: El professional davant dels canvis de paradigmes i no només de paraules». Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, [en línia], 2014,Núm.58,p.11-24, https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/284915 [Consulta: 27-11-2020].
Es consideren aliments de temporada aquells que es troben en el punt òptim de consum, i que només estan disponibles al mercat, de manera natural, durant un cert període de temps en algun moment de l’any, a causa del cicle biològic.
El sistema alimentari (la producció d’aliments, el transport, els residus que es generen, les eleccions alimentàries, el malbaratament d’aliments, etc.) exerceix un gran impacte sobre el planeta.
Amb petits gestos fàcils d’incorporar a la nostra alimentació habitual, es pot contribuir a crear un món més sa i just en el qual viure amb harmonia, de manera més sostenible, amb les altres persones i la resta d’éssers vius.
El consum d’aliments de proximitat i de temporada (principalment les hortalisses, les fruites i el peix), contribueixen al desenvolupament rural integrat al territori des del punt de vista ambiental, econòmic i social, i afavoreixen la vinculació entre els àmbits rural i urbà i els de producció i consum.
Potencialment, els aliments són més frescos i conserven millor les propietats originals (aromes, gust, sabor, contingut de vitamines i minerals…). A més, es redueix la contaminació produïda pel transport en què es recorren llargues distàncies, la qual cosa propicia que l’alimentació sigui més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
Aliments ecològics
La incorporació d’aliments de producció ecològica, sempre que siguin de temporada i de proximitat, es pot considerar com un valor afegit, i en destaquen els avantatges en relació amb la protecció del medi ambient, el benestar animal i els aspectes sensorials (aroma, gust, etc.). Tant els aliments de producció ecològica com els de producció convencional són segurs i nutritius.
Els aliments cultivats localment poden ser una opció respectuosa amb l’entorn, però només si triem els que són de temporada a la zona on vivim, perquè el cost energètic per produir i emmagatzemar aliments fora de les temporades naturals de cultiu pot ser superior al que costa transportar aliments que són de temporada a zones més llunyanes.
Busqueu a les etiquetes o pregunteu sobre l’origen dels productes i aliments que compreu.
Participeu en horts particulars o comunitaris i en cooperatives de consumidors i de productors; compreu en agrobotigues de cooperatives agràries, mercats municipals i de pagesia, carnisseries amb productes locals, botigues de barri o de compra directa al productor, etc.
Alberto Torres, metge preventivista membre de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH) explica el propòsit de l’obligatorietat de les màscares: “El que necessitem és una protecció respiratòria que impedeixi que les gotes que produïm en parlar, o en cantar, surtin fora, perquè en aquestes gotes viatja el virus “. La conclusió és fàcil: si cap dels nens expulsa a l’exterior gotes on pugui allotjar el virus, no hi haurà virus en l’ambient per encomanar.
La Societat Espanyola de Salut Pública recomana, a la seva pàgina web, l’ús de mascaretes casolanes o sense etiqueta “quan no es tingui accés a una homologada”. I aquestes precisament, les homologades, són les que recomanen la majoria dels experts. Les mascaretes homologades han demostrat la seva eficàcia, mentre
que altres no.
Les màscares de tela, reutilitzables, que compleixen la normativa han d’especificar a l’etiqueta que compleixen la norma UNE 0065.
Dins de les màscares homologades, hi ha diversos tipus:
quirúrgiques: les que veiem en l’àmbit sanitari. Solen ser d’un sol ús, i es poden usar vuit hores seguides. Eviten que el portador expulsi gotes a l’exterior.
higièniques: aquestes també eviten que s’expulsin gotícules, i són les ideals per anar a l’escola. Poden ser d’un sol ús o reutilitzables.
sistemes de protecció: són els que filtren no només de dins cap a fora sinó de fora cap a dins. És a dir, que eviten que les gotes penetrin en el portador. Són més incòmodes perquè amb elles es respira pitjor i no solen estar aconsellades per a nens sans.
En què fixar-se en comprar la mascareta? Segons les autoritats sanitàries les màscares de tela que protegeixen de la transmissió de la COVID-19 són les que han aconseguit l’homologació UNE 0065. Aquesta norma és una garantia que haurà d’estar especificada en l’etiqueta i prova que han superat els exàmens de respirabilidad i filtrat de partícules. Així, l’eficàcia d’aquest tipus de mascaretes és:
En definitiva, les higièniques són suficients per evitar la transmissió massiva de virus a l’escola, són les més econòmiques -i cal tenir en compte que es necessitaran bastants- i les que permeten millor respiració als nens.
Les mascaretes infantils que està repartint l’Ajuntament de Rubí estan dissenyades per l’empresa rubinenca Robin Hat. FOTO: ACN
Sol ús (les d’un sol ús): filtren el 95% de les partícules d’unes 3,0 micres de mida.
Reutilitzables (les de tela): filtren el 90% de les partícules de 3 micres. Cal tenir en compte que aquestes màscares no eviten que el nou coronavirus les traspassi de fora cap a dins (no eviten el nostre propi contagi), però sí que aconsegueixen l’objectiu social que es pretén amb l’obligatorietat de les màscares: evitar que expulsem fluids on pugui viatjar el coronavirus. D’aquesta manera, si tots els nens la porten, tot just hi haurà virus circulant en l’ambient. I les possibilitats que s’encomanin disminueixen exponencialment.
Quantes hores poden portar-les?
Segons el ministeri de Sanitat, les mascaretes higièniques, ja siguin d’un sol ús o de tela, han de canviar-se a les quatre hores d’ús. Passat aquest temps no s’ha comprovat la seva eficàcia. Cal tenir en compte que les mascaretes higièniques es mullen, humitegen o taquen i poden perdre propietats. D’aquesta manera, cada nen necessitarà, al menys, dues mascaretes per dia. Per això podria ser recomanable “que es portin a la motxilla una segona màscara i després de dinar o a meitat de la jornada es la canviïn”. Cal dir-li als nens que la mascareta no s’ha de treure res més que per menjar o beure.
On han de guardar les mascaretes?
En una bossa de tela. Torres explica que l’ideal per a guardar les màscares és una bossa de roba, ja que “el plàstic no transpira i pot afavorir que apareguin bacteris. Si la bossa és només per llevar-se la màscara i a l’arribar a casa rentar si es podria fer servir el plàstic , però l’ideal, per si s’ha de tornar a fer servir la mascareta, és conservar-les en tela “.
Com rentar les màscares higièniques de tela?
N’hi haurà prou amb un cicle normal d’aigua freda a la rentadora. Encara que a el principi de la pandèmia es va parlar que calia rentar la roba bruta a 60º perquè és la temperatura a la qual s’inactiva el virus, el preventivista Torres explica que no cal. “Amb el detergent de rentadora n’hi ha prou. Sabem que l’aigua calenta elimina els virus, però aquest virus en concret té una cobertura lipídica que el sabó elimina. A més els detergents de rentadora tenen unes propietats de neteja i eliminació de bacteris que els fa molt eficaços fins i tot en aigua freda “.
Cura a l’hora de marcar les mascaretes
Tot el que té fills sap que els objectes en què no es posa el nom de l’infant pot acabar extraviats, ja que els professors no poden saber a qui pertany la cosa en qüestió. Per això és important que les màscares, que són d’ús personal i intransferible, tinguin posat el nom de l’alumne. Però no s’ha de cosir, perquè foradar la tela pot alterar l’eficàcia. Per això el farmacèutic Fernando Cansino recomana usar adhesius, o marcadors de tinta que no traspassin la tela de la mascareta (es poden col·locar en etiquetes, o en les tires). L’expert recomana “utilitzar un adhesiu, en cap cas utilitzar un retolador directament sobre la mascareta ja que podria humitejar i perdre l’eficàcia filtrant en aquesta zona. També cal evitar punxar o perforar-la“.
El contingut de sucres als aliments és, malauradament, un tema d’actualitat. Se’n parla molt a tots els medis sobre els sucres i les seves repercussions nocives per a la salut. Però així i tot, el consum de pastissos, llepolies, galetes, cereals de desdejuni, sucs de fruita, refrescos, etc. no disminueix tant com seria desitjable, i els seus productors segueixen fent publicitat enganyosa a tots els medis, de vegades fins i tot amb avals comprats a algunes entitats científiques.
