3 de desembre: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Día Internacional de las Personas con Discapacidad

La commemoració anual del Dia Internacional de las Persones amb Discapacitat (IDPD, sigles en anglès) fou proclamada el 1992, mitjançant la resolució 47/3 de la Assemblea General de les Nacions Unides. Celebrat el 3 de desembre en tot el món, IDPD mobilitza el recolzament per qüestions crítiques relacionades amb la inclusió, promou la reflexió sobre qüestions de discapacitat y posa l’atenció en els beneficis d’una societat inclusiva i accessible per a tothom.

En 2020, el lema de la campanya és “Un dia per a tothom”, la discapacitat forma part de la condició humana, ja que qualsevol persona, en algun moment de les nostres vides, podem experimentar una discapacitat temporal o permanent; i la societat ha d’estar preparada.

D’entre aquestes qüestions cabdals per afavorir la inclusió, trobem l’educació i la salut. Per això, des de la Comissió de Salut, volem ampliar la nostra mirada i incloure temes relacionats amb la diversitat funcional.

Discapacitat i/o diversitat funcional?

Darrerament, s’ha impulsat un canvi de paradigma pel que fa al concepte i el llenguatge en vers la discapacitat. El terme diversitat funcional va néixer el 2005, però no va ser fins el 2015 que va aparèixer en els debats públics. El seu ús va estar envoltat de força polèmica als inicis, ja que el terme pot semblar massa ampli i poc concret amb les necessitats d’alguns col·lectius. En l’actualitat, discapacitat i diversitat funcional conviuen.

Tal i com ens explica l’Óscar Martínez-Rivera en un dels seus articles: “la diversitat funcional aporta com a base el fet que és l’entorn el generador de les limitacions de les persones. Situa la mirada en aquelles circumstàncies que fan que determinades persones no  puguin gaudir dels mateixos privilegis que la resta només per no tenir característiques de normalitat estadística.”

[…]“El paradigma de la diversitat funcional, com diem, comporta un canvi fonamental en el discurs quant al fet que l’entorn és el principal responsable de generar  espais  de  participació  i  oportunitats  en  la  societat  i  no  hagi  de  ser  l’individu el qui s’hagi d’adaptar a allò construït en gran mesura per i per a la normalitat estadística.

Altrament dit, l’entorn no ha de generar situacions en què, per la causa que sigui, les persones no puguin ser independents. I el fenomen l’hem de pensar de manera conceptual en global perquè sembla obvi que tots els éssers humans depenem sempre d’algú altre. Aquest discurs, emprat en moltes ocasions per Antonio Centeno, posa de manifest que entenent la qüestió de la diversitat uns necessitarem unes coses dels uns i els altres en necessitarem unes altres i d’altres persones. Perquè no tots som capaços de fabricar-nos unes sabates o una camisa i necessitem que hi hagi una altra persona que les fabriqui.”

Des de la Comissió de Salut creiem que el més important és l’educació d’una societat respectuosa, inclusiva i solidària que entengui que la discapacitat no defineix a la persona. I, per prendre consciència i promoure una comunicació respectuosa: que inclogui i no exclogui, que generi empatia i ens ajudi en la convivència, compartim aquests recursos extrets de la Guia de comunicació Inclusiva de l’Ajuntament de Barcelona:

Us compartim el curtmetratge “El regal”, de Jacob Frey, un punt de partida per poder iniciar una conversa amb els nostres infants sobre la diversitat funcional.

BIBLIOGRAFIA:

Nacions Unides https://www.un.org/es/observances/day-of-persons-with-disabilities

Martínez-Rivera, Óscar. «Entre la discapacitat i la diversitat funcional: El professional davant dels canvis de paradigmes i no només de paraules». Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, [en línia], 2014,Núm.58,p.11-24, https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/284915 [Consulta: 27-11-2020].

Guia de comunicació inclusiva de l’Ajuntament de Barcelona https://ajuntament.barcelona.cat/guia-comunicacio-inclusiva/

Quins aliments dels que trobem al mercat són “de temporada”?

Es consideren aliments de temporada aquells que es troben en el punt òptim de consum, i que només estan disponibles al mercat, de manera natural, durant un cert període de temps en algun moment de l’any, a causa del cicle biològic.

Canvieu a aliments de temporada i de proximitat

Per què?

El sistema alimentari (la producció d’aliments, el transport, els residus que es generen, les eleccions alimentàries, el malbaratament d’aliments, etc.) exerceix un gran impacte sobre el planeta.

Amb petits gestos fàcils d’incorporar a la nostra alimentació habitual, es pot contribuir a crear un món més sa i just en el qual viure amb harmonia, de manera més sostenible, amb les altres persones i la resta d’éssers vius.

El consum d’aliments de proximitat i de temporada (principalment les hortalisses, les fruites i el peix), contribueixen al desenvolupament rural integrat al territori des del punt de vista ambiental, econòmic i social, i afavoreixen la vinculació entre els àmbits rural i urbà i els de producció i consum.

Potencialment, els aliments són més frescos i conserven millor les propietats originals (aromes, gust, sabor, contingut de vitamines i minerals…). A més, es redueix la contaminació produïda pel transport en què es recorren llargues distàncies, la qual cosa propicia que l’alimentació sigui més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Aliments ecològics

La incorporació d’aliments de producció ecològica, sempre que siguin de temporada i de proximitat, es pot considerar com un valor afegit, i en destaquen els avantatges en relació amb la protecció del medi ambient, el benestar animal i els aspectes sensorials (aroma, gust, etc.). Tant els aliments de producció ecològica com els de producció convencional són segurs i nutritius.

Recomanacions de consum i trucs per consumir aliments de temporada i de proximitat

  • Els aliments cultivats localment poden ser una opció respectuosa amb l’entorn, però només si triem els que són de temporada a la zona on vivim, perquè el cost energètic per produir i emmagatzemar aliments fora de les temporades naturals de cultiu pot ser superior al que costa transportar aliments que són de temporada a zones més llunyanes.
  • Busqueu a les etiquetes o pregunteu sobre l’origen dels productes i aliments que compreu.
  • Consulteu els calendaris de temporada de fruites, hortalisses i peix.
  • Participeu en horts particulars o comunitaris i en cooperatives de consumidors i de productors; compreu en agrobotigues de cooperatives agràries, mercats municipals i de pagesia, carnisseries amb productes locals, botigues de barri o de compra directa al productor, etc.

Fonts bibliogràfiques:

  • https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/petits-canvis-per-menjar-millor/Canvieu-a/Aliments-de-temporada-i-de-proximitat/
  • www.nutricoles.com

Quines mascaretes ha de portar el teu fill/filla a l’escola?

Alberto Torres, metge preventivista membre de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH) explica el propòsit de l’obligatorietat de les màscares: “El que necessitem és una protecció respiratòria que impedeixi que les gotes que produïm en parlar, o en cantar, surtin fora, perquè en aquestes gotes viatja el virus “.
La conclusió és fàcil: si cap dels nens expulsa a l’exterior gotes on pugui allotjar el virus, no hi haurà virus en l’ambient per encomanar.





La Societat Espanyola de Salut Pública recomana, a la seva pàgina web, l’ús de mascaretes casolanes o sense etiqueta “quan no es tingui accés a una homologada”. I aquestes precisament, les homologades, són les que recomanen la majoria dels experts. Les mascaretes homologades han demostrat la seva eficàcia, mentre que altres no. Les màscares de tela, reutilitzables, que compleixen la normativa han d’especificar a l’etiqueta que compleixen la norma UNE 0065.

Dins de les màscares homologades, hi ha diversos tipus:

quirúrgiques: les que veiem en l’àmbit sanitari. Solen ser d’un sol ús, i es poden usar vuit hores seguides. Eviten que el portador expulsi gotes a l’exterior.

higièniques: aquestes també eviten que s’expulsin gotícules, i són les ideals per anar a l’escola. Poden ser d’un sol ús o reutilitzables.

sistemes de protecció: són els que filtren no només de dins cap a fora sinó de fora cap a dins. És a dir, que eviten que les gotes penetrin en el portador. Són més incòmodes perquè amb elles es respira pitjor i no solen estar aconsellades per a nens sans.

En què fixar-se en comprar la mascareta?
Segons les autoritats sanitàries les màscares de tela que protegeixen de la transmissió de la COVID-19 són les que han aconseguit l’homologació UNE 0065. Aquesta norma és una garantia que haurà d’estar especificada en l’etiqueta i prova que han superat els exàmens de respirabilidad i filtrat de partícules. Així, l’eficàcia d’aquest tipus de mascaretes és:

En definitiva, les higièniques són suficients per evitar la transmissió massiva de virus a l’escola, són les més econòmiques -i cal tenir en compte que es necessitaran bastants- i les que permeten millor respiració als nens.

Les mascaretes infantils que està repartint l’Ajuntament de Rubí estan dissenyades per l’empresa rubinenca Robin Hat. FOTO: ACN
  • Sol ús (les d’un sol ús): filtren el 95% de les partícules d’unes 3,0 micres de mida.
  • Reutilitzables (les de tela): filtren el 90% de les partícules de 3 micres. Cal tenir en compte que aquestes màscares no eviten que el nou coronavirus les traspassi de fora cap a dins (no eviten el nostre propi contagi), però sí que aconsegueixen l’objectiu social que es pretén amb l’obligatorietat de les màscares: evitar que expulsem fluids on pugui viatjar el coronavirus. D’aquesta manera, si tots els nens la porten, tot just hi haurà virus circulant en l’ambient. I les possibilitats que s’encomanin disminueixen exponencialment.

Quantes hores poden portar-les?

Segons el ministeri de Sanitat, les mascaretes higièniques, ja siguin d’un sol ús o de tela, han de canviar-se a les quatre hores d’ús. Passat aquest temps no s’ha comprovat la seva eficàcia. Cal tenir en compte que les mascaretes higièniques es mullen, humitegen o taquen i poden perdre propietats.
D’aquesta manera, cada nen necessitarà, al menys, dues mascaretes per dia. Per això podria ser recomanable “que es portin a la motxilla una segona màscara i després de dinar o a meitat de la jornada es la canviïn”.
Cal dir-li als nens que la mascareta no s’ha de treure res més que per menjar o beure.

On han de guardar les mascaretes?


En una bossa de tela. Torres explica que l’ideal per a guardar les màscares és una bossa de roba, ja que “el plàstic no transpira i pot afavorir que apareguin bacteris. Si la bossa és només per llevar-se la màscara i a l’arribar a casa rentar si es podria fer servir el plàstic , però l’ideal, per si s’ha de tornar a fer servir la mascareta, és conservar-les en tela “.

Com rentar les màscares higièniques de tela?


N’hi haurà prou amb un cicle normal d’aigua freda a la rentadora. Encara que a el principi de la pandèmia es va parlar que calia rentar la roba bruta a 60º perquè és la temperatura a la qual s’inactiva el virus, el preventivista Torres explica que no cal. “Amb el detergent de rentadora n’hi ha prou. Sabem que l’aigua calenta elimina els virus, però aquest virus en concret té una cobertura lipídica que el sabó elimina. A més els detergents de rentadora tenen unes propietats de neteja i eliminació de bacteris que els
fa molt eficaços fins i tot en aigua freda “.

Cura a l’hora de marcar les mascaretes


Tot el que té fills sap que els objectes en què no es posa el nom de l’infant pot acabar extraviats, ja que els professors no poden saber a qui pertany la cosa en qüestió. Per això és important que les màscares, que són d’ús personal i intransferible, tinguin posat el nom de l’alumne. Però no s’ha de cosir, perquè foradar la tela pot alterar l’eficàcia.
Per això el farmacèutic Fernando Cansino recomana usar adhesius, o marcadors de tinta que no traspassin la tela de la mascareta (es poden col·locar en etiquetes, o en les tires). L’expert recomana “utilitzar un adhesiu, en cap cas utilitzar un retolador directament sobre la mascareta ja que podria humitejar i perdre l’eficàcia filtrant en
aquesta zona. També cal evitar punxar o perforar-la“.

Font: https://www.niusdiario.es/sociedad/educacion/mascarillas-debe-llevar-hijo-vuelta-cole-higienicas-dos-ajustadas-evitar-contagio-coronavirus_18_3003795118.html

Sucres als aliments

El contingut de sucres als aliments és, malauradament, un tema d’actualitat. Se’n parla molt a tots els medis sobre els sucres i les seves repercussions nocives per a la salut. Però així i tot, el consum de pastissos, llepolies, galetes, cereals de desdejuni, sucs de fruita, refrescos, etc. no disminueix tant com seria desitjable, i els seus productors segueixen fent publicitat enganyosa a tots els medis, de vegades fins i tot amb avals comprats a algunes entitats científiques.

Continuar llegint

Alimentació Saludable

Una alimentació saludable és fonamental en totes les etapes de la vida de les persones. Però a la infància adquireix una importància especial, ja que d’ella depèn el creixement i desenvolupament saludable dels infants.

És per això que la Comissió de Salut té un especial interès per fomentar els hàbits alimentaris saludables arreu de l’escola. I hem dissenyat les activitats d’aquest taller tenint molt present aquest objectiu.

Continuar llegint

Com cuidar la nostra esquena

Les nostres companyes Anna Giralt i Inma Hoyas ens han facilitat aquest taller tant interessant, que els infants han disfrutat tant. Amb aquests post, pretenem fer-vos un resum del que es va treballar a les aules i aporta-vos més informació que pensem que us podria resultar d’interès.

EL NOSTRE COS ESTÀ DISSENYAT PER AL MOVIMENT

Aquest taller consta d’una sessió curta  teòrica i una pràctica per a entendre quina és la postura adequada pel nostre cos, i així poder aplicar-ho al dia a dia dels nostres infants.

QUÈ SABEM DEL NOSTRE COS?

El nostre cos està dissenyat amb una estructura òssia i muscular que protegeix els nostres òrgans interns i, alhora, ens ajuda a sostenir-nos dempeus. Aquesta estructura també és la que ens ajuda a bellugar-nos, però cal que en tinguem cura.

Continuar llegint

Relacions saludables

Què és l’assetjament o bullying?

L’assetjament escolar es pot definir com a conductes violentes, físiques o psicològiques, fetes intencionadament a una persona, que es produeixen de manera repetida i prolongada en el temps, i que afecten a tota la comunitat, no només a la persona assetjada, les quals la persona assetjada no pot aturar tota sola.

L’assetjament pot costar d’identificar per a les persones que envolten a qui el pateix o a qui l’exerceix, fins i tot pel professorat i les famílies.

Continuar llegint

Educació viària

Proporcionar als infants una educació viària de qualitat és crucial per aconseguir una ciutat més amable i segura per a tots els vianants. Amb aquest objectiu arriben, com cada curs, dos representants de la Guàrdia Urbana.

Amb ells hem après:

  • A respectar els llums dels semàfors i creuar el carrer només quan estigui encesa la llum verda.
  • A creuar els carrers només pels passos de vianants.
  • A lligar-se el cinturó quan viatgem en cotxe familiar.
  • A portar el casc i altres elements de seguretat, com l’armilla groga i reflectants, quan ens movem en bicicleta, patins, patinet o monopatí.
Continuar llegint

Canvis físics a la pubertat. Sexualitat.

Els alumnes de 6è tenen preguntes, molta curiositat i ganes de saber què els està passant i per què. La Dra. Mar Jarque ha passat una estoneta amb ells per respondre els seus dubtes. I la Comissió de Salut s’ha fet eco de tot el que s’ha parlat a les aules i us ho contem a continuació.

Per començar, els pares i mares que teniu fills/filles en plena pubertat…

  • Recordeu com eren de petits?
  • Recordeu com eren fa dos anys?

… Haureu notat que potser ara passen més temps davant l’espill. I és que ells són els primers que s’han adonat que alguna cosa –o moltes– està passant amb el seu cos, amb la seva manera de pensar i amb les seves emocions.

Els adults diem sovint que es troben a l’edat “del pavo”.

Continuar llegint

Receptes saludables. Octubre.

Imatge: verduretes a la mallorquina

Què seria un mes d’octubre sense carabassa? malgrat que la tractem com una verdura, la carabassa és una fruita en baia, que ens aporta una gran quantitat de vitamines, en especial, de vitamina A.  És, a més, molt versátil, podent-se cuinar de moltes formes diferents en plats salats, com dolços.

I aquest mes us portem una recepta que de segur no us deixarà indiferents. Proveu a fer-la i conteu-nos el resultat.

Continuar llegint